VI Reunió Internacional d'Arqueologia de Calafell
Espais de presentació del patrimoni arqueològic:
La reconstrucció in situ a debat
17th EXARC Annual Meeting
Calafell, del 10 al 12 de març de 2011
Presentació
L’arqueologia com a disciplina científica ha tingut sempre dos enfocaments: un, provinent del món de la Història de l’Art, l’arquitectura clàssica i les Humanitats, que des de Johann Joachim Winckelmann (1717-1768) fins avui ha estat fèrtil en resultats ; el segon , no menys important, sorgit de les ciències de la Terra, i de les ciències experimentals i que, des de Christian Jürgensen Thomsen (1788 – 1865) fins avui, ha estat la base del gran avenç d’aquesta disciplina.
Aquesta doble tradició també s’ha reflectit de moltes maneres en el camp de les restauracions de jaciments arqueològics i, sens dubte, els resultats més importants han estat la llarga tradició de l’arquitectura a restaurar i rehabilitar monuments històrics i arqueològics. Figures com Viollet-le-Duc i Ruskin en són exemples, si bé que diametralment oposats en les seves concepcions. Per altra banda, la branca de l’arqueologia que enllaça aquesta disciplina amb les ciències de la terra, ha generat en el darrer segle la fèrtil recerca en arqueologia experimental, i és en aquest punt on les dues tradicions conflueixen, ja que l’experimentació s’ha de basar en la indiscutible realitat de la dada arqueològica, però també en la llarga experiència acumulada per aquells que han dedicat el seu saber a les tècniques de la construcció.
Avui, la intervenció sobre el patrimoni arqueològic està sotmesa a totes aquestes influències i, de totes elles el nostre coneixement sobre el passat, se’n beneficia. Sovint, però, sorgeixen dubtes i apassionats debats sobre la millor manera de tractar el patrimoni arqueològic, i pràctiques com les reconstruccions in situ, que, per a molts, constitueixen la forma més interessant d’experimentació, per a d’altres són falsificacions injustificables. Enmig d’aquest debat hi ha un bon nombre de jaciments arqueològics que han estat objecte de reconstruccions. L’objectiu de la VI Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell és convocar-vos a tots vosaltres, professionals i experts en aquests camps de l’arqueologia i el tractament del patrimoni arqueològic, per plantejar un debat serè, però sense complexos, sobre aquest tema que tant ens interessa.
El fet que les tradicions reconstructives de jaciments arqueològics siguin diverses i que, en molts països del nostre entorn, les reconstruccions in situ no es discuteixin, i fins i tot estiguin apadrinades per les més altes instàncies científiques del país, mentre que en d’altres estan subjectes no sols a limitacions, sinó a prohibicions, fa que la Reunió d’enguany a Calafell es faci coincidir amb l’Assemblea Anual de l’EXARC, ja que entenem que el caràcter internacional de la xarxa, la vàlua científica de les institucions que té al darrera i, sobretot, el fet que dins la xarxa hi hagi jaciments arqueològics de les dues tradicions, la reconstructiva i la no reconstructiva, fa particularment convenient la participació dels membres d’aquesta associació.
De la presència dels membres de l’EXARC que celebraran la seva assemblea anual juntament amb el nostre congrés n’esperem sinergies positives, enriquiment mutu i, no cal dir, el reforçament dels lligams que uneixen la Ciutadella Ibèrica de Calafell amb els membres de la xarxa, que té com un dels seus objectius donar a conèixer els museus a l’aire lliure d’arqueologia a nivell internacional, ja que són instruments imprescindibles per conèixer i divulgar el passat de la humanitat.
