Barral i el passat mariner de Calafell

"Aquestes platges, fora de les hores que les ocupaven les remendadores, eren molt solitàries. Jo les recordo de petit impressionantment desertes, salvatges, a l'hora lívida del matí."Carlos Barral

Com ha evolucionat el nucli de la Platja durant aquest darrer segle? Com vivien els seus habitants abans del boom turístic? Quines eren les seves principals activitats? Al llarg de la seva obra literària, Carlos Barral donà resposta a moltes d'aquestes qüestions. Concretament amb La mar domèstica, capítol centrat en Calafell de Catalunya des del mar, pot copsar-se l'evolució d'una platja que ell va conèixer des de ben petit, a més a més de trobar-se amb la gent, els costums i, en definitiva, una tradició marinera que Barral descriu d'una manera única i entranyable.

Així doncs, durant molts anys la pesca va esdevenir el principal mitjà de vida dels calafellencs de la Platja. Les primeres cases de pescadors, anomenades botigues, foren emprades originàriament com a magatzem per als estris de la pesca. La primera referència documental en relació a les botigues és de la segona meitat de segle XVII, quan en Josep Hugué va vendre un tros de terra al pescador Miquel Guinovart per construir una "botiga” on "estendra sardines”. Amb el pas del temps, aquestes edificacions s'estengueren al llarg de la platja originant una fesomia molt particular. Les botigues dels pescadors calafellencs estaven distribuïdes en dos barris: el Trajo de Llevant o Platja Esquerra i el Trajo de l'Espineta o Platja Dreta. Eren construccions molt semblants entre si, de petites dimensions i amb un pati a la part del darrere. Els baixos constaven d'una porta de llinda i una petita finestra. L'interior tenia a una banda l'escala, la cuina i el foc. La resta de la planta baixa s'utilitzava com a magatzem i taller on reparar els utensilis de la mar. Al pis superior s'hi disposaven les habitacions. Generalment tenien dues finestres rectangulars, o bé una finestra i un balcó que donaven a la façana principal.

L'ancestral estil de vida dels mariners va anar canviant paulatinament. Cada cop eren menys les famílies que es dedicaven a la pesca. A poc a poc van anar desapareixent les barques de la sorra de la platja. Els pescadors que encara es feien a la mar, formaven part de l'atractiu turístic per als estiuejants que havien pres possessió de la platja. El turisme era una nova font d'ingressos que comportava menys perill i menys riscos que els derivats de la pesca. El fet de no disposar d'un port pesquer també va contribuir a la ràpida desaparició de les barques de la platja, ja que els pocs calafellencs que, encara avui, viuen de la pesca han hagut de recalar les seves barques als ports de Vilanova i Segur de Calafell. Finalment, la forta embranzida del turisme va provocar la desaparició de la pesca com a medi de vida de la gent de Calafell. Aquesta transformació afectà també a les formes de vida de les gents, els seus costums i, evidentment, a l'urbanisme del nucli de la Platja que perdrà la seva essència marinera. De fet, d'aquella façana arquitectònica només en resten quatre botigues de pescadors, entre les quals destaca la Casa Barral, testimoni directe del passat mariner del municipi.

"Lo sé. Desaparecerán los últimos,
sus barcas
demasiados pesadas envejecen,
y esta vez para siempre, en la dorada
hoz de arena finísima
que ahora
pueblan de parasoles los bañistas.
Las bellas herramientas,
los instrumentos de la mar, más nobles
según los muerde el tiempo,
se arruinan en el patio de la casa alquilada
por piezas, que las lunas
adversas ya no cercan como antes.
Y cada vez son menos
los mástiles y menos
marineros los hombres que se embarcan.
Implacable,
crece aprisa un suburbio
de hoteles y terrazas donde estaba
la silla del recuerdo...
Ya no veo
desde el jardín la loma en que el velero
plantaba sus mojones, ni el ruinoso
toldo del calafate sobre remos
grises y con avispas, sino muros
orgullosos y henchidos de ventanas.”

Fragment de "Hombre en la mar IV”
Diecinueve figuras de mi historia civil